GLIFING

COMENCEM AL SETEMBRE.

DEMANA PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS!

RUTINAS DE SUEÑO PARA NIÑ@S

La rutina para ir a dormir debe comenzar mucho antes de irse a la cama. Consiste en unos hábitos estables y predecibles que preparan a los niños para el sueño nocturno.

1.- DETERMINA QUÉ HORA ES LA ÓPTIMA PARA QUE TU HIJ@ SE VAYA A DORMIR: Piensa que el mantenimiento de una hora fija de sueño prepara el reloj biológico de tu hij@ para irse a la cama. 

2.- AVISA CUANDO SE VAYA ACERCANDO LA HORA DE IRSE A LA CAMA: Puedes preparar un reloj de cartulina para que tenga claro la hora en que se tiene que ir a dormir y dejarlo en un sitio bien visible para que lo pueda consultar, pues durante el verano tarda más en oscurecer. Avisa 10 minutos antes y pon siempre la misma canción (relajante)  avisando de que, cuando ésta termine, será el momento de ir a la cama.

3.- AL MENOS UNA HORA ANTES, PROCURA HACER LAS MISMAS COSAS EN EL MISMO ORDEN: Procura empezar la rutina mucho antes de acostarse, comenzando por ejemplo por recoger los juguetes, cenar, bañarse y ponerse el pijama, lavarse los dientes… Intentando alterar las secuencias lo mínimo posible.

4.- EVITA ACTIVIDADES VIGOROSAS EN LA HORA ANTERIOR A ACOSTARSE pues podría contribuir a acivarl@ demasiado.

5.- DURANTE LA CENA, EVITA LOS ALIMENTOS Y BEBIDAS ESTIMULANTES como las bebidas con cafeína o muy azucaradas.

6.- PROPÓN UNA ACTIVIDAD RELAJATE ANTES DE DORMIR: prepara un ambiente agradable, cálido y relajante utilizando los medios que tengas a tu alcance (luz suave, aroma de lavanda, música relajante…). Si a tu hij@ le gustan los mimitos y el contacto físico, es un buen momento para hacer un masaje con un poquito de aceite de lavanda, plumas, pelotas de puntitos, coches… las posibilidades son infinitas.

7.- PERMITE QUE SE LLEVE A LA CAMA ALGÚN PELUCHE, si se va a sentir más cómod@ o bien que escoja qué pijama se quiere poner…

8.- LEE CON ÉL/ELLA UN CUENTO BREVE EN LA CAMA que podéis escoger entre los dos, así se implicará más al niño/a en su rutina de sueño.

9.- EVITA SIESTAS LARGAS O TARDÍAS o, incluso, evita que la haga aunque sea breve si esto le activa mucho durante el resto de la tarde y contribuye a dejarl@ muy despejad@.

10.- MANTÉN LA CALMA y no trates de imponerle una hora límite para que se duerma pues esto podría angustiarl@ y producir el efecto contrario al deseado.

Documento redactado por:

Noelia Belmonte Hernández

Psicòloga col. 12 659

Posgrau en evolució normal i patológica

Posgrau en neuropsicologia clínica

Màster en Psicologia de la Salut

Especialista en Test de Rorschach

Formació en psicoteràpia psicoanalítica de nens, adolescents i adults
Especialista en Psicología Forense

¿PUEDO MIRAR TU PAÑAL?

     Hoy os queremos recomendar un libro que nos ha encantado y que resulta muy apropiado para cuando los peques empiezan a dejar el pañal y a usar el orinal. 
     Se trata de un libro con muy poquito texto y con unos dibujos grandes, coloridos y muy bonitos. Es ideal para que los peques de la casa desarrollen su espíritu observador, atendiendo a la breve historia con interés y curiosidad. Además, se trata de un cuento manipulable en el que podrán bajar las "ventanitas" que, en este caso, son los pañales de los diversos animales que aparecen. De este modo, al tratarse de un libro interactivo, los peques desarrollan la curiosidad y se implican en el cuento de forma activa.
     Esperamos que os guste a vosotr@s tanto como a nosotras!

Documento redactado por:

Noelia Belmonte Hernández

Psicòloga col. 12 659

Posgrau en evolució normal i patológica

Posgrau en neuropsicologia clínica

Màster en Psicologia de la Salut

Especialista en Test de Rorschach

Formació en psicoteràpia psicoanalítica de nens, adolescents i adults
Especialista en Psicología Forense

EL TANV. MANIFESTACIONS I REPERCUSSIONS SOCIALS I ACADÈMIQUES

             El Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal (TANV) és un tipus de dificultat que afecta a la psicomotricitat, habilitat visoespaial, les funcions executives i la competència social. Cal tenir en compte que no hi ha dos nens/es amb TANV iguals i que cadascú presentarà el seu perfil individual.

            Les dificultats específiques en psicomotricitat poden incloure:

1.- Inestabilitat postural i emocional deguda a problemes d’equilibri.

2.- Dificultats en la lateralització.

3.- Dificultats amb els conceptes d’espai i temps (estimació de distàncies, planificació del

     temps que es necessita per fer alguna cosa en concret...) poden provocar retards,

     dificultats per repartir-se el temps d’un examen, tendència a caure o fer-se cops

     donat que no calculen be les distàncies, etc.

4.- Motricitat gruixuda i fina (que es podria manifestar en la realització de feines poc polides,

     “torpesa” a l’hora d’executar els exercicis d’educació física, etc.)

            L’àrea visoespacial es caracteritzaria per:

                        1.- Dificultats en la realització de tasques que requereixen tenir en compte referències

     espacials (orientació en itineraris, fer trencaclosques, tasques geogràfiques o

     geomèriques, interpretar gràfiques, estimar quan els hi pot ocupar desenvolupar un

     exercici a la llibreta, etc).

                        2.- Problemes en l’adquisició de l’escriptura, ja que hi ha una dificultat per memoritzar els

                 patrons motors de cada lletra i ajustar la producció escrita a una pauta.

            3.- Tendència a veure “els arbres abans que el bosc” en el sentit de mostrar una tendència a

                 atendre els detalls sense tenir en compte la configuració global de la que formen part.

            4.- Dificultats en manegar-se en entorns nous i en la solució de problemes que tinguin

     components visoespaials.

5.- Comprensió de conceptes temporals (hores, dies, setmanes) i les relacions entre ells (una

     setmana té 7 dies, una hora té 60 minuts...).

6.- Dificultats en la memòria de treball visoespaial (capacitat de memoritzar i manipular

     mentalment la informació visoespaial en la resolució de tasques mentals) i en la imaginería

     mental (generar imatges mentals).

            El funcionament executiu fa referència a un conjunt de capacitats interrelacionades implicades en l’autocontrol i l’autorregulació del pensament, les emocions i el comportament. Aquestes dificultats solen fer-se  més evidents a partir dels 12 anys. Cal dir que el funcionament executiu és molt sensible i vulnerable a situacions d’inestabilitat emocional, situació que freqüentment presenten aquests infants i adolescents. Aquestes mancances poden manifestar-se de la següent forma:

                        1.- Dificultats atencionals que es poden veure molt agreujades en situacions d’inestabilitat

     emocional o estrès intens i problemes amb la memòria de treball.

                        2.- Dificultats de planificació de tasques (prendre la iniciativa, concretar i ordenar els passos

                             que ha de seguir per fer una determinada cosa, etc).

                        3.- Inseguretat i problemes per prendre decisions.

                        4.- Dificultats per establir prioritats.

                        5.- Problemes per controlar els seus impulsos i emocions.

                        6.- Dificultats per monitoritzar el seu comportament (aturar-se, veure el que fa fet, valorar si va

     per bon camí, decidir si continua o si ha de canviar l’estratègia....).

La competència social és la que permet a l’individu integrar-se  i participar en els diferents grups socials, comprendre als altres, expressar les seves opinions, defensar els seus drets i resoldre els seus conflictes.

La major part d’aquests aprenentatges verbals es realitza de forma implícita en la  interacció de l’infant amb els iguals i amb els adults.

            Tot i que el nen/a amb TANV, generalment, està motivat i interessat en relacionar-se amb altres nens i nenes, pot interpretar els apropaments normals del altres d’una forma hostil i negativa. La seva competència social pot manifestar les següents característiques:

                        1.- Dificultat en la comprensió dels elements no verbals de la comunicació (gestos, postures

     corporals, tons de veu, expressions facials, distància respecte a l’altre, contacte corporal...)

2.- Tendència a interpretar erròniament converses o situacions de joc.

3.- Comprensió literal dels que se’ls hi diu (donada la tendència a codificar única i

     exclusivament el llenguatge verbal) i dificultat per entendre acudits i detectar mentides (tot

     i que el nen/a amb TANV pot generar mentides, aquestes són molt rudimentàries i

     ràpidament es poden desmuntar). Totes aquestes dificultats fan referència a dificultats

     amb la pragmàtica  i el contingut del llenguatge.

4.- Tendència a “perdre’s” en situacions obertes o poc estructurades.

5.- Dificultats per actuar d’una forma “socialment acceptada”, podent mostrar comportaments

     “estranys”, “ingenus”, “maleducats”, etc., que realment no son una altra cosa que la

      manifestació d’una disfunció cerebral.

6.- Dificultats en la percepció de les emocions.

7.- Tendència a l’aïllament, donada la seva baixa competència social, i perill de convertir-se

     en víctimes d’assetjament escolar.

            Les dificultats i necessitats del nen/a amb TANV són tan diverses que la intervenció amb ell a nivell familiar, escolar com terapèutic requereix un funcionament coordinat de les parts implicades.

            El risc de presentar desajustaments emocionals és major del que solem trobar en altres dificultats del desenvolupament o de l’aprenentatge i, per tant, la intervenció ha d’anar dirigida a garantir la major estabilitat emocional possible.

            A l’escola, serà necessari aplicar diverses modificacions donat que tots els alumnes amb TANV necessitaran adaptacions metodològiques que facilitin el seu aprenentatge i compensin les seves dificultats. Molts d’ells també necessitaran adaptacions curriculars  i recolzaments, especialment a mesura que van  avançant en la seva escolaritat i, sobre tot en matemàtiques i assignatures científiques. D’altra banda, també serà necessari afavorir la participació social d’aquests alumnes i evitar situacions d’aïllament, rebuig i assetjament.

Noelia Belmonte Hernández

Psicòloga col. 12 659

Especialista en Test de Rorschach

Posgrau en evolució normal i patológica

Posgrau en neuropsicologia clínica

Màster en Psicologia de la Salut

Formació en psicoteràpia psicoanalítica de nens, adolescents i adults