EL TANV. MANIFESTACIONS I REPERCUSSIONS SOCIALS I ACADÈMIQUES

             El Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal (TANV) és un tipus de dificultat que afecta a la psicomotricitat, habilitat visoespaial, les funcions executives i la competència social. Cal tenir en compte que no hi ha dos nens/es amb TANV iguals i que cadascú presentarà el seu perfil individual.

            Les dificultats específiques en psicomotricitat poden incloure:

1.- Inestabilitat postural i emocional deguda a problemes d’equilibri.

2.- Dificultats en la lateralització.

3.- Dificultats amb els conceptes d’espai i temps (estimació de distàncies, planificació del

     temps que es necessita per fer alguna cosa en concret...) poden provocar retards,

     dificultats per repartir-se el temps d’un examen, tendència a caure o fer-se cops

     donat que no calculen be les distàncies, etc.

4.- Motricitat gruixuda i fina (que es podria manifestar en la realització de feines poc polides,

     “torpesa” a l’hora d’executar els exercicis d’educació física, etc.)

            L’àrea visoespacial es caracteritzaria per:

                        1.- Dificultats en la realització de tasques que requereixen tenir en compte referències

     espacials (orientació en itineraris, fer trencaclosques, tasques geogràfiques o

     geomèriques, interpretar gràfiques, estimar quan els hi pot ocupar desenvolupar un

     exercici a la llibreta, etc).

                        2.- Problemes en l’adquisició de l’escriptura, ja que hi ha una dificultat per memoritzar els

                 patrons motors de cada lletra i ajustar la producció escrita a una pauta.

            3.- Tendència a veure “els arbres abans que el bosc” en el sentit de mostrar una tendència a

                 atendre els detalls sense tenir en compte la configuració global de la que formen part.

            4.- Dificultats en manegar-se en entorns nous i en la solució de problemes que tinguin

     components visoespaials.

5.- Comprensió de conceptes temporals (hores, dies, setmanes) i les relacions entre ells (una

     setmana té 7 dies, una hora té 60 minuts...).

6.- Dificultats en la memòria de treball visoespaial (capacitat de memoritzar i manipular

     mentalment la informació visoespaial en la resolució de tasques mentals) i en la imaginería

     mental (generar imatges mentals).

            El funcionament executiu fa referència a un conjunt de capacitats interrelacionades implicades en l’autocontrol i l’autorregulació del pensament, les emocions i el comportament. Aquestes dificultats solen fer-se  més evidents a partir dels 12 anys. Cal dir que el funcionament executiu és molt sensible i vulnerable a situacions d’inestabilitat emocional, situació que freqüentment presenten aquests infants i adolescents. Aquestes mancances poden manifestar-se de la següent forma:

                        1.- Dificultats atencionals que es poden veure molt agreujades en situacions d’inestabilitat

     emocional o estrès intens i problemes amb la memòria de treball.

                        2.- Dificultats de planificació de tasques (prendre la iniciativa, concretar i ordenar els passos

                             que ha de seguir per fer una determinada cosa, etc).

                        3.- Inseguretat i problemes per prendre decisions.

                        4.- Dificultats per establir prioritats.

                        5.- Problemes per controlar els seus impulsos i emocions.

                        6.- Dificultats per monitoritzar el seu comportament (aturar-se, veure el que fa fet, valorar si va

     per bon camí, decidir si continua o si ha de canviar l’estratègia....).

La competència social és la que permet a l’individu integrar-se  i participar en els diferents grups socials, comprendre als altres, expressar les seves opinions, defensar els seus drets i resoldre els seus conflictes.

La major part d’aquests aprenentatges verbals es realitza de forma implícita en la  interacció de l’infant amb els iguals i amb els adults.

            Tot i que el nen/a amb TANV, generalment, està motivat i interessat en relacionar-se amb altres nens i nenes, pot interpretar els apropaments normals del altres d’una forma hostil i negativa. La seva competència social pot manifestar les següents característiques:

                        1.- Dificultat en la comprensió dels elements no verbals de la comunicació (gestos, postures

     corporals, tons de veu, expressions facials, distància respecte a l’altre, contacte corporal...)

2.- Tendència a interpretar erròniament converses o situacions de joc.

3.- Comprensió literal dels que se’ls hi diu (donada la tendència a codificar única i

     exclusivament el llenguatge verbal) i dificultat per entendre acudits i detectar mentides (tot

     i que el nen/a amb TANV pot generar mentides, aquestes són molt rudimentàries i

     ràpidament es poden desmuntar). Totes aquestes dificultats fan referència a dificultats

     amb la pragmàtica  i el contingut del llenguatge.

4.- Tendència a “perdre’s” en situacions obertes o poc estructurades.

5.- Dificultats per actuar d’una forma “socialment acceptada”, podent mostrar comportaments

     “estranys”, “ingenus”, “maleducats”, etc., que realment no son una altra cosa que la

      manifestació d’una disfunció cerebral.

6.- Dificultats en la percepció de les emocions.

7.- Tendència a l’aïllament, donada la seva baixa competència social, i perill de convertir-se

     en víctimes d’assetjament escolar.

            Les dificultats i necessitats del nen/a amb TANV són tan diverses que la intervenció amb ell a nivell familiar, escolar com terapèutic requereix un funcionament coordinat de les parts implicades.

            El risc de presentar desajustaments emocionals és major del que solem trobar en altres dificultats del desenvolupament o de l’aprenentatge i, per tant, la intervenció ha d’anar dirigida a garantir la major estabilitat emocional possible.

            A l’escola, serà necessari aplicar diverses modificacions donat que tots els alumnes amb TANV necessitaran adaptacions metodològiques que facilitin el seu aprenentatge i compensin les seves dificultats. Molts d’ells també necessitaran adaptacions curriculars  i recolzaments, especialment a mesura que van  avançant en la seva escolaritat i, sobre tot en matemàtiques i assignatures científiques. D’altra banda, també serà necessari afavorir la participació social d’aquests alumnes i evitar situacions d’aïllament, rebuig i assetjament.

Noelia Belmonte Hernández

Psicòloga col. 12 659

Especialista en Test de Rorschach

Posgrau en evolució normal i patológica

Posgrau en neuropsicologia clínica

Màster en Psicologia de la Salut

Formació en psicoteràpia psicoanalítica de nens, adolescents i adults